Els bons llibres ens fan millors!

Els bons llibres ens fan millors!

FAQ

Un servei de recomanació de llibres de literatura infantil i juvenil de qualitat i en català.

No, resulta quasi impossible: Cada any es publiquen prop 3.000 títols en català (originals i traduccions) per a infants i joves! Però procurem descobrir-ne uns quants entre els millors i us els proposem.

Proposar una selecció de bons llibres en català, novetats i clàssics, per a nois i noies fins als 18 anys. Volem compartir el convenciment que la lectura de bons llibres pot resultar divertida, interessant i molt inspiradora per forjar el caràcter d’una bona persona.

D’una banda ens agraden –molt– els llibres! I de l’altra. estem convençuts que la infància i la joventut són anys molt importants en la formació i desenvolupament de les persones. És el moment d’incorporar bons hàbits com els de la lectura de llibres de qualitat.

La lectura permet distreure’s, però també és una eina d’aprenentatge i un mitjà pel qual les persones podem obrir-nos als altres i al món. En els bons llibres podem trobar personatges i situacions inspiradores que ens ajudin a madurar, forjar el nostre caràcter i formar-nos el criteri. Tot plegat fa que els bons llibres puguin ajudar-nos a entrar en la vida adulta amb grans ideals, ment oberta i capacitat per tirar endavant el nostre projecte vital.

Les edats són orientatives. Els ritmes de maduració i aprenentatge sovint són diferents i cal tenir present la situació concreta de cada noi o noia. Les propostes de llegim.cat cal complementar-les amb el criteri de qui millor coneix cada nen o nena i sap el que millor li convé en cada moment: els seus pares. D’aquesta manera s’encertarà en l’elecció del llibre.

La valoració dels llibres respon a la valoració dels següents aspectes: qualitat en el format del llibre (tapes, enquadernació, impressió, il·lustracions…); que la història que narra sigui rellevant, que estigui ben explicada i que sigui un petit repte per al lector; finalment, que tingui presents uns valors i virtuts inspiradores per a qui llegeix, i que l’estimulin a desenvolupar el seu caràcter.

Efectivament, els donem molta importància. Les societats són el que són les persones que la formen. Una societat més justa, humana i solidària demana nois i noies a qui resultin atractius aquests valors i que lluitin per viure’ls quan siguin adults. No es tracta que els llibres que llegim ens expliquin com hem de viure, però sí que hi reconeguem models i actituds inspiradores. La millor tradició educativa occidental des de Grècia i Roma, fins a les millors universitats anglosaxones, ha posat l’accent en les virtuts per formar el caràcter del jovent.

Les virtuts, els valors i el cultiu de les competències han forjat l’educació i la vida social d’occident assumint les tradicions educatives grega, jueva, llatina i cristiana. Aquests valors i virtuts han estat considerats –també avui– necessaris per a la formació del caràcter, per a la vida social i la professional.

Oferim una relació oberta de 113 virtuts i valors positius en si mateixos, que perfeccionen –fan bo– al qui els exercita i milloren –fan més humana– la societat (o institució) en la qual vivim. Prenem lliurement les definicions que ofereix el Diccionari de l’IEC (i el de la RAE). En alguns casos el significat d’algunes paraules ha sofert una mutació, però la mantenim amb el seu sentit original.

Les virtuts són hàbits que permeten obrar bé i perfeccionen al subjecte. Representen un cim entre els defectes oposats per excés o per defecte. Aquests hàbits comporten una experiència pràctica i configuren el caràcter.

Els valors són qualitats que posseeixen algunes realitats que considerem bones, i per les quals són preuades i desitjables.

ABNEGACIÓ. Sacrifici voluntari de si mateix en servei de Déu o per al bé d’altri (el contrari és l’egoisme).

AFECTE. Manifestació d’amor que es materialitza en paraules, gestos, regals, etc. (el contrari és la indiferència, l’antipatia).

AGRAÏMENT/GRATITUD. Sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor (el contrari és la ingratitud, la deslleialtat).

ALEGRIA. Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors (el contrari és la tristesa).

AMABILITAT. De natural plaent, afectuós (el contrari és el descortès, l’aspre).

AMISTAT. Afecció d’una persona envers una altra nascuda d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual. Neix i s’enforteix amb el tracte (el contrari és l’animadversió, l’odi).

AMOR. Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Es manifesta en l’afecte, inclinació i lliurament a algú o a alguna cosa (el contrari és l’odi).

APRENDRE. Adquirir la coneixença, la pràctica (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció (el contrari és oblidar, vaguejar).

APROFITAMENT. Emprar útilment (el contrari és el malbaratament, el descuit).

AUDÀCIA. Coratge que porta a arriscar-se, atreviment extraordinari. Davant d’una situació difícil, examinats prudentment els riscos, ho escomet per obtenir un bé important (el contrari és l’apocament, la por).

AUSTERITAT. Qualitat de qui és sobri, de bons costums i viu i actua sense excessos (el contrari és el dispendi, el desenfrenament, la sensualitat).

AUTENTICITAT. Digne de fe. Qualitat de la persona que es manifesta conseqüent amb ella mateixa, es mostra tal com és (el contrari és la falsedat, l’artificialitat).

FORTALESA. Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió (el contrari és la debilitat, la pusil·lanimitat).

AUTODOMINI. Possessió, senyoriu sobre un mateix per actuar correctament tot i la pròpia tendència natural (el contrari és la flaquesa, la feblesa).

AJUDA. Prestar concurs (a algú) en un afer, un treball, etc. (el contrari és l’abandonament o el destorb).

BÉ COMÚ. Bé és la realitat que té en ella mateixa un valor positiu. I comú perquè, sent de tots i de cadascun, és i roman comú, perquè és indivisible i perquè només junts és possible aconseguir-lo, acréixer-lo i custodiar-lo, també amb vista al futur. El bé comú es pot considerar que és la dimensió social i comunitària del bé moral. Aconseguir-ho passa per intentar que cada individu i corporació aportin alguna cosa positiva per millorar la societat (el contrari és el mal, l’individualisme o la indiferència envers la societat).

CARÀCTER. Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat moral (el contrari és la flaquesa, l’apocament).

CARITAT. Virtut teologal que consisteix en estimar Déu sobre totes les coses, i a si mateix i el proïsme per l’amor de Déu (el contrari és l’egoisme, la maldat).

CASTEDAT. Virtut que consisteix en l’absteniment de tot gaudi sexual, o que s’até al que es considera com a lícit, o la que es guarden mútuament els casats (el contrari és la impuresa, la luxúria).

COHERÈNCIA. Connexió, relació estreta d’idees que s’acorden entre elles. Actitud lògica i conseqüent amb els principis que es professen (el contrari és la incongruència i el caos).

COL·LABORACIÓ. Treballar en comú (el contrari és aïllament i la rivalitat).

COMPASSIÓ. Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d’un altre i procura posar-hi remei. Facultat per comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona (el contrari és menyspreu, insensibilitat).

COMPRENSIÓ. Acte de copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, d’algú o d’alguna cosa (el contrari és el desencert, la ignorància).

CONSCIÈNCIA. Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d’obligació de fer allò que hom creu bo (el contrari és la irresponsabilitat).

CONFIANÇA. Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú o en Déu (el contrari és la desconfiança).

CONEIXEMENT. Resultat de tenir una idea més o menys completa de la manera de ser (d’algú), de les característiques (d’alguna cosa) (el contrari és la ignorància).

CONSTÀNCIA. Qualitat de constant, fermesa infrangible, perseverant (el contrari és la inconstància, la lleugeresa).

CONTROL. Conjunt d’operacions per modificar, iniciar o finalitzar el funcionament d’un sistema, d’un vehicle, d’una màquina, d’un procés industrial, etc. (el contrari és la negligència, el descuit).

COOPERACIÓ. Acte de prendre part amb altres en una obra feta en comú (el contrari és la inhibició, l’egoisme).

CORTESIA-GENTILESA. Demostració o acte amb què es manifesta l’atenció, respecte o afecte que algú té cap a una altra persona (el contrari és la imperícia, la tosquedat, la barroeria).

CREATIVITAT. Capacitat de crear. En sentit ampli, d’obtenir uns resultats desproporcionats a l’esforç o als elements emprats (el contrari és la copia, la destrucció).

CRÍTICA-ESPERIT CRÍTIC. Examen i judici avaluant les qualitats i defectes d’alguna cosa (el contrari és la manca de criteri, l’opinió).

DECISIÓ. Determinació, resolució que es pren o es dona en una cosa dubtosa. Fermesa de caràcter (el contrari és el dubte i l’apatia).

DELICADESA. Qualitat del tracte entre persones que suposa atenció, finor, cura cap a l’altre (el contrari és la brusquedat, l’aspror).

DESPRENIMENT. Obrar amb llibertat, sense estar agafat per les coses. Llarguesa, desinterès, generositat; encara que suposi saber perdre (el contrari és la gasiveria, l’avarícia).

DETERMINACIÓ. Decidir, desembarassar la incertesa sobre alguna cosa; assenyalar o indicar alguna cosa amb claredat o exactitud. (el contrari és l’ambigüitat, la indecisió).

DEVOCIÓ. Amor, veneració, afició especial, bon costum; pràctica pietosa no obligatòria (el contrari és desafecció, l’hostilitat).

DIÀLEG. Parla i escolta alternativa a dues o més persones que manifesten les seves idees amb l’objectiu de buscar la conformitat, la unió (el contrari és la manca de comunicació, emmudir).

DILIGÈNCIA. Fer les coses bé amb promptitud, cura i agilitat (el contrari és la mandra, la negligència).

DISCRECIÓ. Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat (el contrari és la imprudència, la impertinència).

EDUCACIÓ. Desenvolupament o perfecció de les facultats físiques, intel·lectuals i morals del nen o del jove a través de coneixements, actituds, valors o altres formes de cultura (el contrari és desconeixement, barroeria).

EFECTIVITAT. Capacitat d’aconseguir l’efecte que es desitja o s’espera posar els mitjans adequats per aconseguir l’efecte desitjat (el contrari és la incapacitat, la futilitat).

EXEMPLARITAT. Qualitat de qui serveix d’exemple, prototip o norma representativa. Facilita que els altres se sentin inclinats a imitar-lo si l’exemple és bo (el contrari és l’escàndol: suggestió perquè tercers obrin malament).

EMPATIA. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona (el contrari és l’antipatia, el desistiment)

ENTREGA. Atenció, interès, esforç, etc., en suport d’una o diverses persones, una acció, un ideal, etc. (el contrari és l’abandonament, la infidelitat).

ENTUSIASME. Adhesió fervorosa que mou a afavorir una causa o persona (el contrari és el descoratjament, l’apatia).

EQUITAT o EPIQUEIA. Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals (el contrari és la injustícia, la parcialitat).

ESCOLTA. Fer atenció a allò que diu algú. (El contrari és la desatenció, la distracció).

ESFORÇ. Desplegar la pròpia força física o moral per vèncer una resistència, per aconseguir quelcom vencent dificultats (el contrari és la deixadesa, l’encongiment).

ESPONTANEÏTAT. Expressió natural i fàcil del pensament, els sentiments, les emocions (el contrari és l’afectació, el cerebral, l’artificiositat).

ESTUDI. Exercici de l’enteniment per a aconseguir o comprendre alguna cosa (el contrari és el descuit, l’abandó).

ÈTICA. Actuació conforme a la moral. Conjunt de normes morals que regeixen la conducta de les persones en qualsevol àmbit de la seva vida encaminades a aconseguir la plenitud (el contrari és la corrupció).

EXAMEN PERSONAL-AUTOEXAMEN. Repàs detingut que hom fa de les pròpies accions, per veure si ha fet bé o malament (el contrari és el desconeixement, la irreflexió).

FAMA. Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable.

FAMÍLIA. Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d’un progenitor comú, entrellaçats per l’afecte mutu.

FIDELITAT. No mancar a allò a què hom s’ha compromès envers algú (el contrari és la traïció, la deslleialtat).

FLEXIBILITAT. Qualitat de qui s’adapta amb facilitat a l’opinió, a la voluntat o a l’actitud d’un altre o altres sense renunciar als seus criteris d’actuació (el contrari és la rigidesa, la intransigència).

FORMACIÓ. Millora realitzada al llarg de la vida d’un individu amb la finalitat de completar la preparació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps (el contrari és la ignorància, l’obsolescència).

FORTALESA. Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc. (el contrari és la flaquesa o la feblesa).

SINCERITAT-FRANQUESA. Senzillesa, veracitat, manera de comportar-se o d’expressar-se lliure de fingiment. Sinceritat i lleialtat en el tracte (el contrari és la hipocresia, la simulació).

GENEROSITAT. Qualitat per la qual s’actua amb magnanimitat i grandesa d’ànima (el contrari és la mesquinesa, l’egoisme, l’avarícia).

GRATITUD. Sentiment que obliga a estimar el benefici que s’ha rebut, el favor que se’ns ha fet o que se’ns ha volgut fer, i a correspondre-hi d’alguna manera (el contrari és la deslleialtat, el desagraïment).

HONESTEDAT. Virtut de la persona decent o decorosa justa, que es comporta amb excel·lència i moderació (el contrari és la immoralitat, la maldat o el desvergonyiment).

HONOR-PARAULA d’HONOR. Qualitat moral que porta al compliment dels propis deures respecte del proïsme i d’un mateix, per exemple, mantenint la paraula donada. Bona reputació que segueix a la virtut, al mèrit o a les accions heroiques (el contrari és la deslleialtat, la infàmia).

HONRADESA. Rectitud d’ànim, integritat en obrar. Virtut de la persona recta, irreprotxable (el contrari és la immoralitat, la deshonra).

HUMILITAT. Coneixement de les limitacions i febleses personals per a obrar d’acord amb aquest coneixement. (El contrari és la supèrbia, l’orgull, la vanitat).

INTEGRITAT. Qualitat d’una persona recta, honrada, irreprotxable, d’una peça (el contrari és la corrupció).

JUSTÍCIA. Principi moral que porta a donar a cadascun el que li correspon o pertany; per exemple, d’acord amb el compliment dels seus drets i deures com a persones, pares, superiors, autoritats, etc. (El contrari és la parcialitat, el caprici, l’arbitrarietat).

LABORIOSITAT/ TREBALL. La virtut de ser molt aplicat en la tasca que fa amb constància i qualitat (el contrari és mandrejar, dropejar).

LLEIALTAT. Compliment del que exigeix la fidelitat, l’honor i la paraula donada. Amor, fidelitat (el contrari és la traïció, la il·legalitat, la infidelitat).

LIDERATGE. Persona que dirigeix un grup i el mou per la força de les seves idees, qualitats i exemple (el contrari és la submissió, l’obediència cega).

MADURESA. Bon judici o prudència, sensatesa (el contrari és la imprudència, la temeritat).

MODERACIÓ. Seny, sensatesa, temprança en les paraules o accions evitant l’excés. (el contrari és l’abús, l’excés, la destemprança).

NOBLESA. Manera d’actuar moguda per sentiments elevats, desinterès, generositat (el contrari és la vilesa, la roïndat, la canallada).

OBEDIÈNCIA. El fet d’executar allò que mana algú. Com a virtut implica exercir la intel·ligència i la voluntarietat. No és sotmetiment (el contrari és la subversió, la indisciplina).

OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA. Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable per motius ètics o religiosos. És un dret negatiu (no es pot obligar…) que pot plantejar-se positivament com a dret a actuar sempre en coherència amb les pròpies conviccions (el contrari és la inconsciència).

OPTIMISME. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable (el contrari és el pessimisme, la tristesa).

ORDRE. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. És la base de moltes altres virtuts (el contrari és el desordre, la confusió).

PACIÈNCIA. Capacitat de patir o suportar alguna cosa sense alterar-se, tant pels molts treballs que representa com pel que triga a aconseguir-se (el contrari és la intranquil·litat, el desassossec).

PATRIOTISME. Amor a la pàtria. El reconeixement de tot el que de bo té s’enriqueix en fer seus els valors i afanys dels altres països (el contrari és la xenofòbia, el desistiment).

PENEDIMENT. Sentiment de greuge per haver fet o deixat de fer alguna cosa. Es manifesta en actes encaminats a disminuir o reparar el mal causat (el contrari és l’obstinació).

PERDÓ. Remissió del deute, l’ofensa, la falta, el delicte o una altra cosa. Renúncia a un dret (el contrari és el càstig, la venjança, la represàlia).

PERFECCIÓ-QUALITAT. Entesa com el resultat excel·lent d’una tasca; sol coincidir amb la cura de molts detalls en la seva execució. Conté totes les qualitats requerides (el contrari és el nyap, la pífia).

PERSEVERANÇA. Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat (el contrari és la inconstància, la deixadesa).

PROÏSME. Els nostres semblants, considerats des del concepte de la solidaritat humana.

PRUDÈNCIA. És l’hàbit de decidir bé a cada moment el que cal fer tenint en compte les circumstàncies i les possibles conseqüències. Permet a l’ésser humà governar-se a si mateix i no respondre mecànicament als impulsos de l’entorn (el contrari és la imprudència, la temeritat).

PUDOR-PRIVACITAT. Raonable cautela sobre la pròpia intimitat: física, del món interior, familiar, etc. (El contrari és l’exhibicionisme, el desvergonyiment).

PURESA-VIRGINITAT. Estat de la persona que no ha tingut relacions sexuals (el contrari és la promiscuïtat).

RECEPTIVITAT. Disposició a acollir idees o propostes (el contrari és la insensibilitat).

RECTITUD. Qualitat de qui no se separa del deure, de la regla, de la justícia a l’hora d’esbrinar què cal fer o dir (el contrari és l’arbitrarietat, la deshonestedat, la injustícia).

REFLEXIÓ. Retorn a una cosa pensada, considerant-la detingudament, aprofundint-la (el contrari és la imprudència, la negligència).

RESILIÈNCIA. Capacitat d’adaptació enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos; capacitat de recuperar l’estat inicial quan ha cessat la pertorbació a la qual s’havia estat sotmès (el contrari és la rigidesa, la inflexibilitat, la fragilitat).

RESPECTE. Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang… que es manifesta en accions, paraules, etc. Ha d’aplicar-se també al judici benèvol de les opinions o actuacions que són manifestació de la legítima llibertat i diversitat de les persones (el contrari és la insolència, el menyspreu, la intransigència).

RESPONSABILITAT. Capacitat per a reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet realitzat lliurement (el contrari és la irresponsabilitat, la imprudència, la insensatesa).

SAVIESA. Conducta prudent en la vida o en els negocis. Grau més alt de coneixement (el contrari és la neciesa, la ignorància, la ineptitud).

SACRIFICI. Privació, concessió onerosa, dolorosa que es fa motivada per un gran amor al proïsme, a Déu… (el contrari és la comoditat, l’egoisme, la indiferència).

SENZILLESA. Característica de la persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. (el contrari és l’afectació, l’arrogància, la supèrbia).

SENY-SENTIT COMÚ. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses (el contrari és la neciesa, la rauxa).

SENSIBILITAT. Facilitat en ésser afectat per les menors impressions físiques o morals; està molt relacionada amb la virtut de l’empatia (el contrari és la insensibilitat, la duresa).

SERIETAT, SERIOSITAT. Qualitat de la persona veritable i sincera, sense plec, que no actua a la lleugera i mereix tota confiança (el contrari és la informalitat, la frivolitat).

SERVIR. Obsequiar a algú o fer alguna cosa en favor seu, en el seu benefici o la seva utilitat (el contrari és la desídia, el perjudici, el desemparament).

SINCERITAT-VERACITAT. Senzillesa, manera d’expressar-se o de comportar-se lliure de fingiment. L’actitud del que habitualment diu la veritat (el contrari és l’engany, la hipocresia, la mentida).

SOBRIETAT. Qualitat del qui és temperat, moderat, especialment en el menjar i la beguda (el contrari és la voracitat, la desmesura, l’ebrietat).

SOCIABILITAT. Inclinació al tracte amable i a la relació amb les persones (el contrari és l’adustesa, l’aïllament, l’antipatia).

SOLIDARITAT. Adhesió circumstancial a la causa o a l’empresa d’uns altres; fer-se corresponsable en els interessos comuns (el contrari és l’egoisme, la indiferència).

SOFRIMENT-PATIMENT. Acceptació d’un dolor físic o moral més o menys prolongat. En aquest sentit, s’ha vist com a un camí de maduració del caràcter, en la mesura que aquestes circumstàncies adverses no desvien de l’orientació vital (el contrari és l’amargor, la desesperació)

TEMPRANÇA-MODERACIÓ. Virtut que consisteix a moderar els apetits i l’ús excessiu dels sentits, subjectant-los a la raó (el contrari és el desenfrenament, l’excés, la luxúria).

TEMPS, APROFITAMENT del. L’acció de fer rendir el temps disponible, emprant-lo útilment (el contrari és la pèrdua, el malbaratament).

TOLERÀNCIA. L’actitud de suportar en els altres alguna cosa que desaprovem (el contrari és el patiment d’un mal major, la intransigència).

VALOR. Coratge per emprendre grans afers, superant la por a les dificultats i els perills (el contrari és la covardia, la timidesa).

VERACITAT. Manteniment de la paraula donada (el contrari és la falsedat, la mentida).

VERGONYA. Torbació de l’ànim ocasionada per la consciència d’alguna falta comesa, o per alguna acció deshonrosa i humiliant. Facilita la rectificació (el contrari és la descaradura, el cinisme).

VOLUNTAT. Facultat de decidir i ordenar la pròpia conducta. Lliure albir. Capacitat d’actuar amb reflexió i triant sense coacció (el contrari és el capritx, la feblesa).

Els gèneres literaris clàssics són quatre: Biografia, Novel·la, Teatre i Poesia. És habitual trobar moltes altres categories que atenen a temàtiques concretes. Oferim una descripció dels principals gèneres literaris tal com són coneguts popularment*. És una proposta que fem a efectes de facilitar-ne la recerca.

Sí, tenim un canal de comunicació (suggeriments@llegim.cat) per rebre els vostres suggeriments i recomanacions. Has d’identificar clarament el llibre: títol, autor, editorial i any d’edició. I ens expliques per quin motiu t’ha agradat tant. Passarem la teva proposta al nostre equip editorial que en farà una valoració i si s’escau, en farem ressò a llegim.cat.

Bàsicament per les petites aportacions dels lectors, les subscripcions d’escoles i altres entitats que volen distribuir la nostra publicació en paper (llegim.cat en GRAN) i finalment la publicitat. Volem tenir els ingressos ben repartits per mantenir al màxim la nostra independència i poder oferir llibres de qualitat en tot moment.

llegim.cat és iniciativa d’una petita empresa –Gestió Integral de Publicacions, S.L.– dedicada des de fa 25 anys a editar publicacions per a empreses i entitats de tota mena, també culturals. El seu director és Isidor Ramos Rosell, periodista i lector apassionat que des de fa anys només regala llibres als seus nebots. Tenim un equip de col·laboradors i col·laboradores molts dels quals es dediquen a l’ensenyament en totes les etapes de l’educació, tant l’obligatòria com el batxillerat; d’altres treballen en el sector cultural i tots tenen una gran passió pel jovent, l’educació i els bons llibres.

No, ho sentim molt, però no. És una manera de mantenir la nostra independència. No rebem ni un cèntim per les vendes dels llibres que valorem. Des de fa llegim.cat volem ajudar especialment a les llibreries de proximitat de casa nostra, on sempre podràs comprar els llibres que recomanem. També els trobaràs a moltes cadenes de distribució.

Patrocinadors


Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca